Pic de Filià i Tuc de Moró (des de la Vall de Boí)

Molta menys neu de la que ens esperàvem trobar a la Vall de Boí. Queden algunes cosetes per fer, però ja amb poques opcions de variar el recorregut. Així de les escasses rutes que es poden esquiar sense caminar sobre manera hi ha el Pic de Filià, al qual és recomanable accedir per la Passada de Moró, perquè si es baixa per la Vall de Manyanet hi ha entre 30-40 minuts sense neu en un flanqueig on es guanya uns 150m+. Si es vol baixar a la Vall de Manyanet (fins a la cota 2250 l'obaga té neu), es pot anar al Pleta Pelada i cal caminar uns 15-20 minuts, sempre creuant pel Coll de Roies, ja que el de Llevata tot just té 100m- de neu. L'estació encara està aguant bé de neu, tot i que a la pala sud del Puig Falcó ja comencen a aparèixer pedres (una setmana més sembla que encara aguantarà); per tant, per anar al Moró encara és viable. La cota neu a la Vall de Sant Martí deu rondar sobre els 2200-2300, per tant, des de la corba (1700 m) hi ha un bon porteig per esquiar ben poc; s'hi pot accedir des de la Passada de Moró per fer un puja-baixa. Altres cims, amb major dificultat tècnica, poden ser la Pica de Cerví (S3-S4), la punta més a llevant del Cap dels Vedats d'Erta (S4) sembla viable entrant per la base de la Pica del Cerví de Durro (malgrat que desconeixem com deu estar la baixada per la solana al Barranc de Ginebrell). La Pica Cerví de Durro també es pot fer per la banda oest. I poca cosa més.

I unes imatges d'aquest cap de setmana amb una neu primavera boníssima que anava transformant al punt a mesura que avançàvem (les N-O eren les úniques que aguantaven una mica dures). Nosaltres vam fer el Pic de Filià (malgrat tot, amb esquís fins al cim) i el Moró.

 

Remuntant per pistes; pala sud-oest del Puig Falcó

Prop del Coll de Roies; darrere la pala final del Puig Falcó

Base de la pala N-O del Filià

Arribant al Filià; a la dreta el Moró (pala sud, viable) i el Puig Falcó a l'esquerra

Visió general des del Pic de Filià

Direcció a la Passada de Morò; darrere la pala N-O del Filià

Pica Cerví de Durro a l'esquerra i a la dreta la zona dels Vedats d'Erta

Pala N-O del Pleta Pelada

Nord del Bony de la Rodona a l'esquerra i a la dreta, el Castellet de Moró

Tant amb tan poc

Distància:18 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Durada total: 3h.

Punt de sortida: Adrall.

 

 

Des d'Adrall sortim pedalant primer combinant pistes i carreteres suaus, però quan abandonem l'asfalt de Vilamitjana remuntem 600 m+ en poc més de 5 quilòmetres fins assolir el cim de Les Agudes; bones vistes des del Monturull, passant pel Puigmal al fons i el Cadí a la dreta. Des del cim comencem el descens de més de 900 m- gairebé tots per senders fàcils i divertits al màxim fins a retornar a Adrall. Poques paraules però ben dites.

Pic de la Pleta Pelada (Vall de Manyanet)

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: mitjana; S2-S3, ME(A).

Durada total: 5 h (3 canvis de pells).

Punt de sortida: estació d'esquí de Boí Taüll.

 

Des de l'estació remuntem fins al Coll de Roies seguint l'itinerari d'esquí de muntanya que la mateixa estació té marcat; abans d'arribar al coll, trobem trams molt endurits. Des del coll baixem cap la Vall de Manyanet per una bona neu primavera, amb dos ditets de crema fins a la cota 2200 on caldrà que ens carreguem els esquís a l'esquena durant 30 m-, just abans de creuar el Riu Manyanet. Aquí tornem a calçar i per una neu dureta, però de fàcil progressió (amb ganivetes) ascendim fins a 50 m del cim. Deixem esquís i remuntem uns pocs metres per neu dura fins a un collet on s'acaba la neu i cal fer els 30 m+ finals de cresta assequible (sense neu) fins al Pic de la Pleta Pelada. Per tornar, desfem camí amb una bona neu primavera a la primera pala i una neu encara tolerable, però ja primavera primavera, en la darrera pujada. Baixada final per pistes de l'estació.

Esperem que les nevades previstes arreglin una mica el tema, perquè la cosa comença a estar justeta. Amb continuïtat, sembla que, ara per ara, es pot fer el Pic de Filià i la Pleta Pelada, la resta, amb major o menor mesura, caldrà descalçar en trams més o menys llargs. Si les nevades són les previstes i no arriba una calorada forta, serà un bon lloc per anar tancant temporada (sembla que l'estació tanca el dia de la mona).

I la jornada en imatges:

 

Baixant cap a Manyanet; a la dreta el Pic de Llena

Remuntant la pala O del Pleta Pelada

A la dreta el Pic de Filià (viable per la N-O -no es veu-)

Des del cim mirant la pala S-E del Moró (viable)

Desfent la cresta

30 m+ força pendents abans de la cresta

El Cerví

Creuant el Riu Manyanet

Tornant al Coll de Roies

Esquí de muntanya al nord-est d'Andorra

 

Cap del Port (13 km / 1000 m / S2-S3, ME):

Des del Port d'Envalira s'ascendeix suaument fins al Pic de Maià punt on es comença a descendir cap al Collet d'Ortafà. A partir d'aquí es baixa per bonics pales encarades a N, on cal buscar les parts on ha tocat més el sol perquè en cas contrari està una mica encrostada, fins a tocar del Refugi del Portell. Es torna a posar pells per ascendir la pala final del Cap del Port (400 m+). Des del cim cal desfer camí; la pala del cim, encarada a sud, està bastant al punt tot i que una mica transformada. Un cop a baix, darrer canvi de pells (el 3r) i remuntada una mica més a l'est del Collet d'Ortafà per esquiar les fins al cotxe, amb una breu i pudent remuntadeta.

A l'esquerra, el Cap del Port i a la dreta, el Roc Melé

Imatges de la pala final

 

Pic de l'Estany Mort (9,5 km / 900 m / S2-S3, BE):

Neu contínua des de la bifurcació final de la carretera. No tenim clar cap on volem anar (de fet la idea era el Roc Melé, però el dia anterior vam veure que tenia uns 200 m sense neu): Pala de Jan, Mil Menut... descartem el primer perquè el bosc es veu justet  i entrem a la Vall de Meners, encara sense destí clar tot i que el Mil Menut sembla l'opció. Mentre hi anem, ens avancen els de la cursa de la Serrera, però ens en separem aviat perquè busquem les orientacions oest de les pales d'accés al Mil Menut. La part alta, però, tomba a llevant i la neu comença a estar força transformada, per la qual cosa decidim enllestir al més ràpid possible i tirem cap a l'Estany Mort que és una mica més directe. Per a la baixada desfem per una neu primavera que es deixa fer molt bé, més del que semblava, fins arribar al fons de la vall on la cosa ja no és tan agradable perquè cal vigilar amb el poc gruix que hi ha a la banda solana i és que, malgrat la nevada de fa una setmana, les perspectives de futur no són gaire encoratjadores (malgrat que cal pensar que als llocs habituals encara queda neu per alguna setmana més).

Imatge de l'entrada de la Vall de Ransol

Els de la cursa

Pala final

Baixada abans del fons de vall

Esquí a Tavascan: Montforcado (o lo Isard) i Coma del Forn

La nevada de divendres a l'estació de Tavascan deu haver deixat entre 5 i 10 cm de neu nova força humida, sobretot a les solanes. Dissabte comencem remuntant per les pistes (la part intermèdia està molt molt apurada) i a la cota 2000 ja les abandonem i anem pujant per la banda obaga del torrent ja que a la solana no hi ha gens de neu. Algun tram sense base, però progressem sense descalçar (excepte un breu moment que travessem el torrent). Ja es veu que a les obagues la neu està força més seca; a les solanes fins i tot se'ns fan pans. Tot i que anàvem direcció al Coma del Forn (ni Campirme ni el Tuc de la Cima es poden fer -no tenen neu-), veiem unes traces que van cap al Montforcado (o lo Isard) i com que és molt més cara nord, canviem de plans i ascendim còmodament la pala, força pendent en la part superior, fins a 20 m del cim; breu tram de cresta entretinguda i que segons condicions pot ser delicada i desfem per gaudir de la pala (200 m-) amb una bona neu pols, lleugerament pesada. La resta de descens el fem sempre amb esquís, que no vol dir que sigui esquiant, especialment l'arribada a l'estació on cal anar tirant flanquejos amb poc marge per la presència d'algunes pedres i herba. Diumenge repetim ascens fins a l'estany però a partir d'aquí ja seguim el camí normal fins al Coma del Forn. La sensació és que la neu ja no està tan pesada com dissabte i es deixa fer força bé. A dalt de tot és una mena de barreja entre pols humida i primavera (una mica de batalla, però bé) i a baix ja més primavera però com que hi ha menys gruix es pot esquiar bé. En general, la cosa està justeta: volíem fer el Tuc de la Cima pel mirador del Corbiu, però ens diuen que no hi ha neu; la pala d'accés al llom del Campirme es veu sense neu en la meitat superior i al llom tampoc no n'hi ha suficient (així ens ho confirmen uns que en baixen); el Ventolau sembla que s'ha de poder fer, però amb alguns trams de caminar (per exemple, si es puja pel torrent hi deu haver 100-200 m+ sense neu o si es fa passant per la Coma del Forn no sabem com deu estar la baixada N cap al Coll del Forn; però la pala final sembla que té neu suficient, tret dels darrers 50 m+, tot això a ull).

I les dos jornades en imatges:

Direcció al Montforcado

Pala d'accés al coll del Montforcado

Tram de cresta al Montforcado

Baixant la pala amb el Certascan al fons

Coma del Forn en primer pla i darrere el Ventolau

Al Pla del Pal de colors; a la dreta, sense neu un dels accessos habituals al Ventolau

Ventolau

Des del Coma del Forn mirant a ponent

Certascan des del Coma del Forn

Part alta del descens del Coma del Forn; davant el Campirme amb el llom força pelat

Barranc de la Coma del Forn per pujar cap al Ventolau (100-200 m+ sense neu)