Fiasco a Santa Pau

 

No recordem que mai haguem seguit una traça d'alguna cursa o marxa i ens hagi agradat. I no és cap crítica a aquests esdeveniments, perquè en les poques que hem participat la gent que les organitza són admirables per les hores que hi dediquen desinteressadament i, també, pel bon ambient que hi acostuma a haver entre els participants (si més no fa uns anys era així). En canvi, els recorreguts ja són una altra cosa: correntment estranyeses diverses omplen l'itinerari i acostumen a fer-lo enrevessat (disculpeu la generalització; de ben segur que n'hi ha que no es poden incloure en aquesta categoria).

Ara feia dies que no pillàvem en aquest sentit, i ens vam apropar a Santa Pau i vam seguir un parell d'edicions de la Santa Pau, una per la banda nord (la del 23) i l'altra cap al sud (la del 24). Només direm que vam caminar sobre manera, que vam pujar i baixar de la bici mil vegades i que el millor de les dues jornades (que diràs, si la primera no va sortir bé, què et feia sospitar que la segona, sí...) va ser la méteo, l'estat del terreny (estava sec al punt -compte després de pluges perquè deu ser territori prohibitiu-), els colors de les fagedes garrotxines, els senders que vam seguir quan vam abandonar la traça original i les fotos (que no fan bona la dita que "una imatge val més que mil paraules").

 

Imatges de les fagedes de l'obaga de Puigsallança

Imatges de la solana de Santa Pau, als peus de Sant Julià del Mont

 

Policromia tardorenca prepirenca

 

 

Som, probablement, a la millor època per pedalar, si més no al Prepirineu (aquí directament podríem treure el probablement). Les Valls d'Aguilar, les obagues del Montsec, la Vall Fosca, estan abillades amb una generosa gamma de tonalitats, ideals per ser pedalades, ara que la humitat no s'hi ha posat sobre manera. 

I així ens ho vam trobar d'ufanós: 

 

 

A la solana de la Serra de Querol

 

Distància: 28 km.

Desnivell: 1350 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta. 

Durada total: 5.30 h.

Punt de sortida: Llorenç de Morunys.

 

Unes fotos d'una bona ruta per la solana de la Serra de Querol ja piulada no fa gaire i que aquest vegada amb una llum excel·lent ens va regalar unes bones fotos. Simplement caldria afegir que les tempestes d'aquest estiu han remogut notablement determinats passatges de l'itinerari, com per exemple els darrers 100 m+ fins al Coll de Jou, on ja no es pot parlar de pista; probablement, ara per ara, no val la pena pujar per aquí i la carretera pot ser una alternativa menys traumàtica. La baixada, en general, ha suportat força bé aquestes pluges, però el flanqueig final de Morreres està una mica més pedregós de rocam que ha baixat del marge empès per l'aigua; res greu, malgrat que n'ha reduït el gaudi. La resta, es manté si fa no fa i cal destacar que han començat a esporgar el Feixar i que la segona meitat es passa molt bé, mentre que la primera encara cal vigilar amb les branques que sobresurten.

I la jornada en imatges: 

 

 

 

La Serra de Costuix en BTT

 

Distància: 21,5 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta.

Durada total: 4h.

Punt de sortida: Esterri de Cardós.

 

Cartutx de metxa curta per voltar tota la banda oest de la Serra de Costuix ja piulat en aquest bloc, però que, com sempre, regala unes bones fotos. 

La pujada, per la banda obaga amb rampes suaus i moderades en els primers 800 m+ i molt més exigents en els darrers 350 m+. Breu tram carener ondulant, amb bones vistes cap a la Pica d'Estats i el Monteixo abans d'agafar el descens final que segueix el GR, amb una entrada força pedregosa, però que ràpidament millora i es manté en aquesta bona tònica fins al final.   

 

I la jornada en imatges:

 

 

Serrat de la Llebre (Busa) des de la Vall d'Ora

 

 

Distància: 15,5 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: la Valldora.

TRAÇA GPS (es pot fer en els dos sentits; aquí està explicat en el sentit contrari del que està penjat) 

 

Bonica excursió per una banda de Busa poc freqüentada; compte perquè bona part del recorregut mira a sud i ara probablement no és el millor moment per posar-s'hi. Se surt des de l'aparcament davant del monument de Guifré el Pelós de la Valldora i aviat s'agafa un bonic camí vora el riu Aiguadora que en 3 km de suau pujada ens duu fins a Sant Pere de Graudescales, sorprenent església romànica del s. XII. Des d'aquí prenem un sender molt més costerut que ens duu fins a la fageda de Busa, en un tram ondulant fins que s'encara la pujada breu però pendent de la Collada de la Casa de la Vila. Aquí ens queden uns pocs metres cap a llevant per assolir el Serrat de la Llebre (relativament a prop, cap a ponent, tenim el punt més alt de la serra de Busa, el Cogul -1526 m-). Ara seguim cap a l'est, ja en baixada, pel fil carener dels Cingles de Busa. Breu tram de pista per empalmar amb el Camí de Bast de Busa a la Valldora, en un tram espectacular perquè recorre una feixa que la vegetació no deixa percebre del tot. Un altre breu tram de pista vora els Orriols i camí final enmig d'una generosa roureda fins a tornar a Valldora passant per la Masia el Pujol (compte si aneu amb gossos; tot i que el PR i les indicacions fan passar per l'aparcament de la casa, és millor que eviteu aquest pas perquè hi ha altre gossos i tindreu sarau; es pot evitar seguint la pista a la dreta -es fa marrada-).

I la ruta en imatges: